El triomf dels sublevats (1939) comportà la fi de l’experiència universitària i de tot el que havia significat i aportat. Això és, la fi del projecte de transformació de l’ensenyament universitari i la fi de l’obertura de la universitat a d’altres centres mèdics.

La reacció portà el retorn de l’escalafó, de la lliçó magistral i de l’ensenyament llibresc en els anys següents. A més, el resultat final de la guerra destruí les dinàmiques de treball de les escoles de fisiologia, de cirurgia i de psiquiatria.

L’exili, exterior o interior, fou una opció ben difícil per a tots aquells que es veieren forçats per una o altra raó a prendre aquella decisió. La vida estava en joc.

La informació amb què s’han construït les biografies de les seccions Exili Exterior i Exili Interior procedeix bàsicament del llibre: Francisco Guerra, La Medicina en el exilio republicano, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá, 2003.